Groove me... (03) 26/02/2015 Especial Rodríguez 1ª part

Escolta el programa a (03) 26/02/2015 Especial Rodríguez 1ª part

Sugar man 

Home de sucre, t’afanyaràs? per que estic cansat d’aquest panorama. Per una trista moneda, voldràs tornar-me els colors als meus somnis? En màgics vaixells platejats portes anfetas, cocaïna, dolça marihuana. Vaig conèixer a un fals amic en un solitari i polsos camí. Vaig perdre el meu cor i quan el vaig trobar s’havia tornat negre carbó mort. Tu ets la resposta que fa que els meus dubtes desapareguin. Perquè estic fart del doble joc. Home de sucre... t’afanyaràs?

                                                                                      Street boy

Nen de carrer, has estat massa temps a fora i ara no te molt de sentit per a tu tornar a casa. Acabaràs sol, necessites una mica d’amor i comprensió, no aquesta vida sense futur que estàs planejant. Noi, tornes a casa però no t’hi pots estar, quelcom t’empeny a fora... els teus ‘holas’ i ‘adeus’ furtius... ets tan sols un nen de carrer amb les llums dels fanals ficades als ulls. Millor que miris per tu i et busquis alguna cosa millor. La teva germana diu que durant la setmana tornes a casa lo just per menjar i dormir, i et compromets amb plans que mai compleixes per que el teu esperit està sempre al carrer. Una última paraula, per a concloure, abans de que recullis i abandonis la teva actitud, segur que mai podràs trobar o conèixer alguna vegada algun nen que estigui eternament voltant al carrer, nen de carrer, dolç nen.

Hate street dialogue

Dona, si us plau, vés-te’n. Portes aquí massa temps, no imaginis que podràs plorar, ni anhelis que jo em vagi a morir. Esquerdat gronxador infantil, nena-dona sobre patins. La pols ofegarà la teva falsedat, la fam asfixiarà la teva ment. He ensopegat a terra, d’una sola puntada de peu. El porc i la mànega m’han deixat lliure. He tastat el sabor del carrer del penjat. El centre de la ciutat m’ha donat a llum, els camells locals em van criar. Els cosins ho fan al carrer, es casen amb cada estafador que troben. Deu centaus, un dòlar, son el mateix quan un home es fica el teu joc al pit. El zelador arriba, una ganyota a la seva cara, tanca la porta, estic a dins un altre cop.

                                                                                   

                 

                                  

Can’t get away

Nascut a la convulsa ciutat de Rock and Roll, Estats Units. A l'ombra de l'edifici més alt, vaig jurar que aniria a petar ben lluny. Vaig escoltar als actors de diumenge, però tots ells van dir sempre: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. Educat als carrers de la ciutat, la fredor a cada revolt. Sabia que havia de trobar les sortides, mai tornaria. Em burlava dels auguris del profeta que deia que viuria per aprendre: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. Dirigint-me sense ajuda cap a la costa oest, em vaig aturar a la ciutat soporífera. Vaig oblidar el meu canvi a la botiga i vaig sortir fora, ni tan sols vaig fer un volt pel barri. El que estaven molt a punt d'aconseguir era aquest vell so familiar: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. En una habitació d'hotel a Amsterdam en una salvatge i ventosa nit d'Agost, com un núvol passant sobre la lluna freda, el meu cor va ser embargat pel terror i la por, filtrant-se a través de les fustes del terra, entrant a través de les parets, entrant per la porta, sonant a dalt i a baix de les habitacions: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir.   

Hate street dialogue

Dona, si us plau, vés-te’n. Portes aquí massa temps, no imaginis que podràs plorar, ni anhelis que jo em vagi a morir. Esquerdat gronxador infantil, nena-dona sobre patins. La pols ofegarà la teva falsedat, la fam asfixiarà la teva ment. He ensopegat a terra, d’una sola puntada de peu. El porc i la mànega m’han deixat lliure. He tastat el sabor del carrer del penjat. El centre de la ciutat m’ha donat a llum, els camells locals em van criar. Els cosins ho fan al carrer, es casen amb cada estafador que troben. Deu centaus, un dòlar, son el mateix quan un home es fica el teu joc al pit. El zelador arriba, una ganyota a la seva cara, tanca la porta, estic a dins un altre cop.

Cause

Per que vaig perdre la feina dues setmanes abans de Nadal i vaig parlar amb Jesús al clavegueram i el Papa va dir que no era el seu maleït assumpte. Mentre la pluja bevia xampany, el meu arcàngel em va trobar borratxo per que el petó més dolç és aquell que no he tastat mai, oh, però porten la seva paga extra a Molly McDonald, dones de neó, la bellesa obeeix, i es compra i es lloga. Per que el meu cor s'ha tornat un sòrdid hotel ple de rumors, però soc jo qui paga el lloguer d’aquests desgraciats desposseïts, i faig setze bones amistats de mitja hora cada tarda. Per que la reina de cors va sempre mig fumada, i li agrada riure's sola i amenaça sempre amb deixar-se anar, però juga a la màquina escurabutxaques i li porten una medalla per reemplaçar al seu fill. Per que em diuen que tots han de pagar els seus deutes, i jo els vaig dir que havia pagat de sobres, així doncs, a termini vençut, vaig arribar a la companyia i l'empleat em va dir que acabaven de ser envaïts, així que vaig navegar en una llàgrima i vaig escapar per sota de la porta. Per que l’aroma del seu perfum encara fa ressò a la meva ment, perquè veig a la meva gent que tracta d'ofegar el sol en caps de setmana de whiskey, perquè quantes vegades pots despertar entre aquestes vinyetes de còmic i posar-te a plantar flors?

Inner city blues

Vaig trobar-me amb una noia de Dearborn a les sis en punt de la matinada, una freda realitat. Interrogada pel seu propi pesar: el suburbi es un fastig, no vull tornar. Perquè el pare no permet noves idees allà, i ara es mira les noticies, però les coses no estan massa clares. Mare, pare, pareu, el tresor que ara teniu, ven d’hora el perdreu, aviat us trobareu sense ell. El toc de queda es a les 8 ¿es mantindrà en peu? Ho dubto... Set babaus envejosos actuen segons les seves normes, però no se’ls creuen. Ell se sent tant fora de lloc i no vol interrompre l’escena, però això el turmentarà. I aquesta es la raó per la qual ha de proclamar que mai l’abandonarà. Fills esgarriats, guix groc escrivint al passeig del ciment que el seu rei a mort. Bevent del got de Judas, mirant avall, però pensant ven alt... dolç vi negre. El pare no permet noves idees aquí, i ara tu escoltes la música, però les paraules no sonen massa be. Mare, pare, pareu, el tresor que teniu el perdreu. Baixant pel camí polsos de Georgia, em sorprenc. El vent esquitxa la meva cara, puc olorar el vestigi del tro. 

To Jane S. Piddy

Ara estàs aquí pensant, sentint-te insegur. La ganyota del bufó diu que això no té remei, comprovat. Torna a la teva cambra, amb la mirada fixe en la paret. Perquè si no tens a ningú a qui escoltar, no tens a ningú a qui trucar. I penses que jo sóc curiós. A la deriva, ofegant-te en un mar porpra de dubtes, vols escoltar que ella t'estima, però les paraules no sorgeixen de la boca. Ets un perdedor, un rebel sense causa… Però no creguis que sóc cruel.

Rosemary ballant, la germana Ruth esfumant-se. És justament pel teu desig groc que t'has ensopegat de cara amb la veritat. Vas entrar, vas sortir, sobrevivint als teus somnis de joventut. I no puc estar envejós. Vinga va, ves... continuaràs amb el teu olfacte obert al màxim. Cridant a la porta que digui “Entra ràpid” Però no et molestis a comprar seguretat, perquè ja has mort. I no et puc creure. Vaig veure el meu reflex en les últimes llàgrimes del meu pare, el vent lentament es dissol, Sant Francisco desapareix. Caps plens d’àcid, llits desfets, i el teu món de maricas de Woodward. Sé que estàs sol. Sé que estàs sol.