Escolta el programa a 05/02/2015 Especial Rodríguez 2ª part
I think of you
Es només una cançó que coneixíem, l’escoltaré. Em
porta bons records de quan vaig estar aquí. Del teu somriure, de lo fàcil que
era fer-te riure, dels teus petons, d’aquells moments després... i penso en tu.
Dels somnis que somiàvem junts, de l’amor que vam
jurar que mai es desfaria, com flocs de neu sota el sol, els meus dies ara
acaben com comencen, amb records teus i penso en tu, penso en tu.
Pels carrers que caminàvem junts, veig a altres, fent
les coses que fèiem nosaltres. Ara aquests pensaments em turmenten, de lo ple
que em sentia i de tot el temps que portem separats. Escoltaré aquesta cançó
que em trenca el cor... i penso en tu, penso en tu.
Forget it
Però, gràcies pel teu temps, així,
tu també pots agrair-me el meu. I un cop dit això, oblida-ho. No siguis ximple,
això no es culpa de ningú. No hi ha motiu per el qual t’estiguis aquí i em
diguis mentides. No diguis res més, tan sols surt per la porta. Jo sortiré ben
parat de tot això, ja ho veuràs. Si existís una paraula, per mitjà d’una màgia
absurda, que convertís un somni en realitat...
Això no ha funcionat, però no
dubtis de lo que he sentit per tu. Però, gràcies pel teu temps, així, tu també pot
agrair-me el meu. I un cop dit això, oblida-ho...
I’ll
sleep away

I wonder
Em pregunto, quantes vegades
t’hauran estafat, quants plans t’han sortit malament, quantes vegades has fet
l’amor i si saps qui serà el següent. Em pregunto sobre aquest amor que no pots
torbar, perquè sento aquesta soledat a dins meu. Em pregunto, quantes aventures
hauràs viscut i pregunto pels teus amics, aquells que, en realitat, no ho son.
Em pregunto perquè hi ha llàgrimes als ulls dels nens i pel soldat que morirà.
Em pregunto quan acabarà tant d’odi i també em capfico, amic meu, em pregunto i
m’amoïno. Es que tu no?
Like Janis
I tu mesures la riquesa per les
coses que pots obtenir, mesures l’amor per les coses dolces que et poden dir,
vius al passat, o estàs a dins d’un somni, i l’egoisme, es el teu pecat
capital. Vols que et tinguin molt ben considerada i això et complau massa si a
l’altre li costa molt. Intentes dissimular la mediocritat amb un somriure,
arronsant l’espatlla o amb qualsevol altre clixé evasiu. No ho entens i no
mires al teu voltant. I no intento prendre res de tu, llavors, perquè t’enfades
amb mi? Per que emocionalment, tens el mateix problema de base, sempre
rellisques al mateix lloc i saps que conec els moments on patines. No tractis
d’impressionar-me, ets nomes cames i maquillatge, no intentis seduir-me amb
coses que no ets. I no tractis d’embruixar-me amb la teva forma de vestir,
perquè encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda. En la mesura que puguis, reflexiona el
que t’he dit. Quan no et
vegi mes, aquest assumpte morirà. Perquè
no ho entens, i no mires al teu voltant. Jo no intento prendre res de tu, llavors,
per què t’emprenyes amb mi, i t'obstines
en preguntes i dubtes respecte a mi?