Escolta el programa a (03) 26/02/2015 Especial Rodríguez 1ª part
Sugar man
Home de sucre, t’afanyaràs? per que estic cansat d’aquest panorama. Per una trista moneda, voldràs tornar-me els colors als meus somnis? En màgics vaixells platejats portes anfetas, cocaïna, dolça marihuana. Vaig conèixer a un fals amic en un solitari i polsos camí. Vaig perdre el meu cor i quan el vaig trobar s’havia tornat negre carbó mort. Tu ets la resposta que fa que els meus dubtes desapareguin. Perquè estic fart del doble joc. Home de sucre... t’afanyaràs?
Street boy
Nen de carrer, has estat massa
temps a fora i ara no te molt de sentit per a tu tornar a casa. Acabaràs sol,
necessites una mica d’amor i comprensió, no aquesta vida sense futur que estàs
planejant. Noi, tornes a casa però no t’hi pots estar, quelcom t’empeny a
fora... els teus ‘holas’ i ‘adeus’ furtius... ets tan sols un nen de carrer amb
les llums dels fanals ficades als ulls. Millor que miris per tu i et busquis
alguna cosa millor. La teva germana diu que durant la setmana tornes a casa lo
just per menjar i dormir, i et compromets amb plans que mai compleixes per que
el teu esperit està sempre al carrer. Una última paraula, per a concloure,
abans de que recullis i abandonis la teva actitud, segur que mai podràs trobar
o conèixer alguna vegada algun nen que estigui eternament voltant al carrer,
nen de carrer, dolç nen.
Hate street dialogue
Dona, si us plau, vés-te’n.
Portes aquí massa temps, no imaginis que podràs plorar, ni anhelis que jo em
vagi a morir. Esquerdat gronxador infantil, nena-dona sobre patins. La pols
ofegarà la teva falsedat, la fam asfixiarà la teva ment. He ensopegat a terra,
d’una sola puntada de peu. El porc i la mànega m’han deixat lliure. He tastat
el sabor del carrer del penjat. El centre de la ciutat m’ha donat a llum, els
camells locals em van criar. Els cosins ho fan al carrer, es casen amb cada
estafador que troben. Deu centaus, un dòlar, son el mateix quan un home es fica
el teu joc al pit. El zelador
arriba, una ganyota a la seva cara, tanca la porta, estic a dins un altre cop.
Can’t
get away
Nascut a la convulsa ciutat de Rock
and Roll, Estats Units. A l'ombra de l'edifici més alt, vaig jurar que aniria a
petar ben lluny. Vaig escoltar als actors de diumenge, però tots ells van dir
sempre: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. Educat als carrers
de la ciutat, la fredor a cada revolt. Sabia que havia de trobar les sortides,
mai tornaria. Em burlava dels auguris del profeta que deia que viuria per
aprendre: "Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. Dirigint-me sense
ajuda cap a la costa oest, em vaig aturar a la ciutat soporífera. Vaig oblidar
el meu canvi a la botiga i vaig sortir fora, ni tan sols vaig fer un volt pel
barri. El que estaven molt a punt d'aconseguir era aquest vell so familiar:
"Que no pots fugir d'això, no, no pots fugir. En una habitació d'hotel a
Amsterdam en una salvatge i ventosa nit d'Agost, com un núvol passant sobre la lluna
freda, el meu cor va ser embargat pel terror i la por, filtrant-se a través de
les fustes del terra, entrant a través de les parets, entrant per la porta,
sonant a dalt i a baix de les habitacions: "Que no pots fugir d'això, no,
no pots fugir.
Hate street dialogue
Dona, si us plau, vés-te’n.
Portes aquí massa temps, no imaginis que podràs plorar, ni anhelis que jo em
vagi a morir. Esquerdat gronxador infantil, nena-dona sobre patins. La pols
ofegarà la teva falsedat, la fam asfixiarà la teva ment. He ensopegat a terra,
d’una sola puntada de peu. El porc i la mànega m’han deixat lliure. He tastat
el sabor del carrer del penjat. El centre de la ciutat m’ha donat a llum, els
camells locals em van criar. Els cosins ho fan al carrer, es casen amb cada
estafador que troben. Deu centaus, un dòlar, son el mateix quan un home es fica
el teu joc al pit. El zelador
arriba, una ganyota a la seva cara, tanca la porta, estic a dins un altre cop.
Cause
Per que vaig perdre la feina dues
setmanes abans de Nadal i vaig parlar amb Jesús al clavegueram i el Papa va dir
que no era el seu maleït assumpte. Mentre la pluja bevia xampany, el meu arcàngel
em va trobar borratxo per que el petó més dolç és aquell que no he tastat mai,
oh, però porten la seva paga extra a Molly McDonald, dones de neó, la bellesa
obeeix, i es compra i es lloga. Per que el meu cor s'ha tornat un sòrdid hotel
ple de rumors, però soc jo qui paga el lloguer d’aquests desgraciats
desposseïts, i faig setze bones amistats de mitja hora cada tarda. Per que la
reina de cors va sempre mig fumada, i li agrada riure's sola i amenaça sempre
amb deixar-se anar, però juga a la màquina escurabutxaques i li porten una
medalla per reemplaçar al seu fill. Per que em diuen que tots han de pagar els
seus deutes, i jo els vaig dir que havia pagat de sobres, així doncs, a termini
vençut, vaig arribar a la companyia i l'empleat em va dir que acabaven de ser
envaïts, així que vaig navegar en una llàgrima i vaig escapar per sota de la
porta. Per que l’aroma del seu perfum encara fa ressò a la meva ment, perquè
veig a la meva gent que tracta d'ofegar el sol en caps de setmana de whiskey,
perquè quantes vegades pots despertar entre aquestes vinyetes de còmic i
posar-te a plantar flors?
Inner city blues
Vaig trobar-me amb una noia de
Dearborn a les sis en punt de la matinada, una freda realitat. Interrogada pel
seu propi pesar: el suburbi es un fastig, no vull tornar. Perquè el pare no
permet noves idees allà, i ara es mira les noticies, però les coses no estan
massa clares. Mare, pare, pareu, el tresor que ara teniu, ven d’hora el
perdreu, aviat us trobareu sense ell. El toc de queda es a les 8 ¿es mantindrà
en peu? Ho dubto... Set babaus envejosos actuen segons les seves normes, però
no se’ls creuen. Ell se sent tant fora de lloc i no vol interrompre l’escena,
però això el turmentarà. I aquesta es la raó per la qual ha de proclamar que
mai l’abandonarà. Fills esgarriats, guix groc escrivint al passeig del ciment
que el seu rei a mort. Bevent del got de Judas, mirant avall, però pensant ven
alt... dolç vi negre. El pare no permet noves idees aquí, i ara tu escoltes la
música, però les paraules no sonen massa be. Mare, pare, pareu, el tresor que
teniu el perdreu. Baixant pel camí polsos de Georgia, em sorprenc. El vent
esquitxa la meva cara, puc olorar el vestigi del tro.
To Jane S. Piddy
Ara
estàs aquí pensant, sentint-te insegur. La ganyota del bufó diu que això no té remei,
comprovat. Torna a la teva cambra, amb la
mirada fixe en la paret. Perquè si no
tens a ningú a qui escoltar, no tens a ningú a qui trucar. I penses que jo sóc curiós. A la deriva, ofegant-te en un mar porpra de dubtes,
vols escoltar que ella t'estima, però les paraules no sorgeixen de la boca. Ets un perdedor, un rebel sense causa… Però no creguis que sóc cruel.
Rosemary
ballant, la germana Ruth esfumant-se. És justament pel teu desig groc que t'has ensopegat de cara amb la veritat. Vas entrar, vas sortir, sobrevivint als teus somnis de
joventut. I no puc estar envejós. Vinga va, ves... continuaràs amb el teu olfacte obert
al màxim. Cridant a la porta que digui
“Entra ràpid” Però no et molestis a
comprar seguretat, perquè ja has mort. I
no et puc creure. Vaig veure el meu
reflex en les últimes llàgrimes del meu pare, el vent lentament es dissol, Sant Francisco desapareix. Caps plens d’àcid, llits desfets, i el teu món de
maricas de Woodward. Sé que estàs sol. Sé que estàs sol.
